R.M. Rilke. CARTES A UN JOVE POETA

Rainer Maria Rilke.

CARTES A UN JOVE POETA.

Ed. Proa- Butxaca, 2005.

René Karl Wilhelm Johann Josef Maria Rilke (1875- 1926), en Rainer Maria Rilke: poeta austríac en llengua alemanya, poeta apàtrida europeu. La seva obra, bella i profunda, en vers i en una prosa molt lírica, forma part del gran llegat literari del segle XX. En vers, destaquen LES ELEGIES DE DUINO, i, en prosa, ELS QUADERNS DE MALTE.

"Rose, oh reiner Widerspruch, Lust

Niemandes Schlaf zu sein unter saice

lidern."

Epitafi.

Les CARTES A UN JOVE POETA, són el recull epistolar que en Franz Xaver Kappus va rebre del poeta. Al llarg de deu cartes, en Rilke, no només donarà consells al jove, sinó que senta l'essència de la seva pròpia obra i la seva pròpia vida. Amb una prosa directa i bella, la visió i la reflexió sobre la poesia i la vida, creen unes pautes creatives que perduren al pas del temps.

"S'inicia així la meva correspondència regular amb Rainer Maria Rilke, que es prolongà fins al 1908. Després anà minvant a poc a poc..."

Introducció de Franz Xaver Kappus, Berlín, juny del 1929.

En Rilke va rebre uns poemes del jove Franz, adjuntant una carta on demanava la seva opinió, la seva crítica personal als versos que havia escrit. Tot i no rebre una resposta immediata, l'artista novell acaba rebent una llarga i curosa carta de l'artista consagrat. S'inicia així una correspondència entre tots dos.

Per què les CARTES A UN JOVE POETA? L'art que neix com una necessitat interior, com una mena de neguit que surt en forma de paraula escrita, és una inquietud que rosega molts esperits creatius. En Rilke ho sap. No és una tasca senzilla, i l'artista té un llarg recorregut per endavant: la pròpia vida. Per a que l'escriptura sigui sincera, cal endinsar-se en un mateix, esdevenir explorador de l'abisme, com en Vila-Matas recupera per mirar en les profunditats, atrevir-se a arribar a la vora de l'esvoranc i observar atent en totes direccions. L'artista evoluciona en el seu procés vital i poètic, esdevé alquimista de la seva obra, perquè, en mots de Palau i Fabre, poesia i vida van íntimament lligades. L'essència de Rilke queda manifesta quan parla d'aprofundir en un mateix, en la pròpia solitud, en la pròpia tristesa, sabent treure les paraules dels silencis, quan el rosec de l'art i de la creació sotraguin l'esperit. Allunyar-se de convencionalismes, de buscar la crítica buida i hipòcrita, de saber escollir qui i què llegir, i per qui o per quines obres ens hem d'influenciar, és una tasca que sovint esdevindrà feixuga i dura, però que formarà part del procés evolutiu vital i creatiu. Aquesta necessitat de crear, d'escriure, anirà de la mà de la pròpia necessitat de viure, aprendrà dels errors i dels triomfs, de les paraules i dels silencis, i farà mirar l'obra amb aquella mirada sincera i satisfeta que neixerà de la pròpia honradesa i del propi esforç. Per què aquestes cartes? Perquè no només són encofrats dels fonaments de tot poeta, artista i creador, sinó de tota vida plena.

"Les obres d'art són soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l'amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni's sempre la raó a vosté mateix i al propi sentir contra semblants arranjaments, discussions o introduccions. Tot i que no tingués raó, el creixement natural de la vida interior, a poc a poc i amb el temps, el conduirà cap a altres criteris. Deixi que els seus judicis trobin llur desenvolupament propi, tranquil i pacífic, el qual, com tot progrés, ha de venir, profund, de dins i per res no pot ser empaitat o accelerat. Tot és estar embarassat i després donar a llum. Deixar perfer cada impressió, cada germen d'un sentiment en ell mateix, en l'obscur, en allò que no té nom, en l'inconscient, en allò inabastable per la pròpia comprensió, i esperar amb profunda humilitat i paciència l'hora del part d'una nova claror. Sols així es viu segons l'art, tant quan es contempla com quan es crea."

Carta Tercera.

Antoni Pascual i Piqué (1941- 2001), escriptor i traductor, autor de l'assaig TRES POETES, TRES MESTRES (R.M. Rilke, M. Torres, i A. Machado), entre d'altres.

"Veure un autor és sentir-lo, captar la seva essència. És un moment molt inefable: és captar el misteri de l'altre, el perfum de l'altre."

Antoni Pascual.